dimecres, 20 d’abril de 2016

PUNT I FINAL

Tota la vida va ser un tauró. El seu èxit el precedia. Sempre envoltat d’aduladors llepaculs, que frisaven per tallar la mà que públicament besaven. No passava un minut sol, però ho estava. Res el va omplir, res el va satisfer, no parava de desitjar. Pobre és aquell qui rep i no dóna. No es va fer mereixedor de la vida que li va ser donada: mai va ser capaç de donar ni un minut de la seva vida. Ara però, resta en solitud, en silenci, res no té, res no és. Sol. Fosc. Immòbil. Oblidat. Per sempre.