dilluns, 11 d’abril de 2016

ALBIRANT UN SOMNI

Era feliç a la meva terra. Fugint de les bombes i la repressió, em parlaren de països sense fronteres. Vaig endinsar-me en un mar on hi vivien els Déus i ara és un infern que engoleix vides i esborra els noms.

Mans solidàries ens acullen i reconforten. L’amor mou.

Camino albirant un somni, però rotlles de filferro barren el pas. No sóc res, invisible a ulls cecs i silent a oïdes sordes. El passat espanta. El temor retreu.

Cercant la llibertat he esdevingut esclau. Malgrat tot somric: Tinc vida!