Porto l’anell a la butxaca. No puc fallar, el meu pla està clar: esperar que no hi hagi ningú a la botiga, m’acosto a la Joana, m’agenollo, me’l trec de la butxaca i li demano. No em pot dir que no! L’amor mou, el temor retreu. Som-hi! Obro la porta, ja sóc dins. La Joana m’ha vist i somriu mentre despatxa la Lola que vol una barra de mig. Treu el moneder, paga i se’n va. Em toca a mi. M’acosto al mostrador, em mira i em diu què vull. Em poso la mà a la butxaca i li dic: un panet rodó, siusplau.
